Amical Wikimedia/Pla estratègic 2019-2024/Comunitat

Comunitat

Comunicació

Contingut

Usabilitat

Lectures

Comunitat

Per saber-ne més: anterior Pla Estratègic 2014-2018 · Sondeig d'usuaris de la Viquipèdia de 2018

• Activitat que està per damunt de la mitjana dels chapters en molts aspectes (educació, biblioteques i GLAM).
• Més del 50% d'usuaris més actius a la Viquipedia són socis d'Amical. Cas únic al món.
• La comunitat es troba al centre de l'organització. Són els socis els qui decideixen quins projectes es fan, i els impulsen.
• Hem crescut sense que això implique major despesa. Tot i augmentar-la el 2018 respecte 2017, Amical ara gasta molt menys que en 2014 i fa força més. Els voluntaris són la clau. L'èxit és que se senten representats en l'associació.
• La comunitat dels projectes germans està prou ben integrada amb la de la Viquipèdia i Amical, de manera que hi ha un seguiment de qui està actiu a cada projecte.

---

Territori

• En quatre anys hem creat i consolidat un nucli al País Valencià. Bona presència als mitjans i bona imatge amb els partners d'allà.
• Model únic: Amical és la plasmació offline de la comunitat online. No ens uneix l'àmbit territorial, sinó l'edició idiomàtica.

---

Diversitat i gènere

• S'ha aconseguit un grup de dones editores a la Viquipèdia i a Viquidites amb molt potencial i que han començat un procés de reversió de la bretxa de gènere.
• Més del 70% de la comunitat de viquipedistes té pàgina d'usuari i el 50% ofereix dades personals, per la qual cosa hi ha accés a una monitorització raonable.

• L'activitat de carrer és molt menor que en línia. Zona de confort dins el projecte.
• S'ha perdut la baula de fer community care a novells i gent jove, de manera que s'estan perdent oportunitats de talent per a què viquipedistes amb molt bon nivell esdevinguin baluards de l'associació per discurs i activitats.
• La inestabilitat política general a Catalunya (on tenim més pes) ha afectat a molts nivells, però s'ha demostrat que tenim resiliència com a associació respecte els esdeveniments.
• Calen més ulls per a avaluació interna i més transmissió de coneixements, formació interna i discurs. Necessitem més transferència horitzontal.

---

Territori

• Evolució normal a Catalunya, però hi ha comarques amb pocs voluntaris.
• Base reduïda de socis al País Valencià i tota ella concentrada a l'Àrea Metropolitana de València.
• El centre de Catalunya té una intermitència participativa i difusa.

---

Diversitat i gènere

• S'ha pogut mapejar l'ingrés i visibilitat de moltes usuàries gràcies a la possibilitat d'afegir l'opció al perfil, però sense mentorització adaptada a les necessitats.
• Es va fer una enquesta centrada en diversitat i preferències de la comunitat l'any 2018, però amb una mostra de participants baixa i sense una anàlisi posterior precisa.
• Hi ha una piràmide de participació raonable, amb la franja centrada als 30-40 anys.
• Segons la darrera enquesta (2018), la tendència principal dels viquipedistes és la de l'edició per “fer un projecte lliure” i “per fer país”. No hi ha massa diversitat de principis o motos.

• La massa de voluntaris que assumeix tot el gruix de tasques és menor al 10%, la qual cosa fa molt insostenible la viabilitat a llarg termini per “cremament”. Ja ha fet que marxessin diverses persones perquè no podien assumir el ritme.

• El gruix de membres tenen un coneixement baix dels mecanismes de la Wikimedia Foundation. Tampoc mostren interès significatiu, tenint en compte que les decisions internacionals ens afecten directament i de vegades són oposades als principis fundacionals d'Amical, no hi ha un interès significatiu per part de la majoria de membres.

• Discurs massa autocomplaent comparant-nos amb la resta del món. Ha ajudat al desenteniment, manca d'implicació i la sensació que no hem de mirar res a fora que puguem aprendre.

---

Territori

• Tenim una implementació de mínims a les Illes Balears, Andorra i a la Catalunya Nord, i pocs viquipedistes d'aquelles àrees a nivell d'editors (8,6% País València i 3% a Balears).
• Certa imatge “exòtica” fora de Catalunya i clixé de ser l'única organització temàtica al món distribuïda per llengua i no per estat.

---

Diversitat i gènere

• No hi ha estudis acadèmics que indiquin amb precisió el nombre d'editores, la seva participació o el seu rol implicatiu a la Viquipèdia en català.
• Els estudis en anglès són obsolets i els recents sobre la Viquipèdia en castellà, s'apliquen erròniament al català sense base científica per a l'extrapolació de conductes.
• Només hi ha un 10% de dones editores; la resta són majoritàriament homes de mitjana edat.
• La diversitat d'editors joves s'està perdent, tant a la Viquipèdia com als projectes germans i sobretot a Amical. No hi ha relleu generacional.

1. Com podem estimular el creixement de la comunitat quant a diversitat de perfils sociològics i de rols (i.e. tècnic, corrector, especialista en temes, xarxes socials, etc.?)

Crec que el creixement l'hem de seguir basant en els propis editors de la Viquipèdia. Per tant, fer campanyes "porta a porta" a cawiki per tal de captar aquests usuaris. Evidentment no tothom qui vol col·laborar a la Viquipèdia voldrà fer-ho a Amical, però crec que una majoria dels editors poden trobar un espai en l'assocaició on s'hi sentin còmodes. --Pau Colominas (talk) 13:39, 22 February 2019 (UTC) A mi m'ha agradat la forma com s'ha anat fent fins ara amb les biblioteques, museus, ... Centrar-se en un col·lectiu que ens interesi, que sigui una mica receptiu i anar fent pedagogia. I alhora anar estirant el fil de contactes respectant els ritmes dels col·lectius.--Paputx (talk) 07:26, 13 March 2019 (UTC)

Crec seria molt positiu que es visualitzés la diversitat de perfils de la comunitat i Amical. Potser no seria necessari entrar en detall de qui és qui o qui fa què, però sí que cal que algú novell o que no coneix l'existència de la comunitat es pugui adonar facilment que hi ha un grup humà amb un objectiu i que es reparteix les tasques i s'adopten rols molt diferenciats. De fet, la voluntat de que el projecte funcioni fa que els editors acabin desenvolupant una identitat de grup, a vegades en constant canvi. Però per què la comunitat creixi cal que es conegui i la visualització és fonamental. La simple representació en un espai com la portada dels concursos proposats des d'Amical ha suposat un increment de participació. De la mateixa manera, si es mostrés d'una manera més visible la diversitat de la comunitat, tindria un efecte d'atracció similar. La representació concreta, per això, és un aspecte a discutir. --Marcmiquel (talk) 17:40, 13 March 2019 (UTC)

• Tenint en compte que la base del volutariat és la que contrueix la Viquipèdia, seria important quantificar com creix o decreix la comunitat d'usuaris a la catalana, saber qui continua editant, què fa quan edita, etc. Necessitem saber de quina base de voluntariat disposem i tenir el màxim d'informació de les seves característiques. No sé si és posssible fer un seguiment d'aquest tipus, però tenir una gràfica on es veiessin els pics de majors incorporació d'usuaris novells, de majors ediciones, etc. ens podria donar una idea de com es contrueix la Viquipèdia. Tiputini (talk) 09:54, 15 March 2019 (UTC)

2. Com promovem el flux de viquipedistes, membres d'Amical i partners cap a una activitat més constant i complementària a la resta de projectes germans per anivellar les comunitats?

Fa temps que ho penso, ho llanço com a possible idea. Potser estaria bé fer una Fira anual o bianual de la Viquipèdia, un parell de dies amb un gran espai amb un calendari de conferències de convidats, viquiprojectes temàtics, activitats organitzades per universitats, implicant entitats, alliberament massiu de fotos... Penso que ben organitzat amb temps hi podria venir molta gent i seria una bona ocasió per donar a conèixer la viquipèdia i generar interès.--Medol (talk) 13:56, 12 February 2019 (UTC)

• Seguint amb la mateixa línia, penso que la Viquitrobada seria una ocasió idònia per fer aquesta funció. És a dir, a banda de la reunió de membres d'Amical, caldria aprofitar aquell cap de setmana per exposar altres activitats, projectes, idees, del món viquipedista. No aspirem a ser un Ficomic o Saló del Manga, però el seu model s'han consolidat al llarg dels anys. Per altra banda, creieu una bona idea estar present en determinades de fires/jornades sobre la cultura catalana o informàtica? --Docosong (talk) 21:35, 26 February 2019 (UTC)
  • Les fires no les veig molt útils. Són moltes hores, i bàsicament és donar fulletons i atendre la gent. Caldria fer alguna cosa cridanera per atraure gent. Jornades ho veig molt més útil però caldria que els membres ens hi involucréssim més. --Paputx (talk) 07:40, 13 March 2019 (UTC)
• Crec que seria molt positiu pel què fa a Wikidata formar un grup de treball. És un espai amb molt de futur on els grups de poder i la governança encara és tova. Per tant, tenir gent amb influència pot ser important. Tot i així, he de dir que no és un tema que conegui de primera mà. --Marcmiquel (talk) 17:42, 13 March 2019 (UTC)
  • Interessant, tampoc conec prou Wikidata com voldria, però es podria promoure l'ús en les universitats per part d'investigadors i estudiants, amb formacions i tallers. També entre emprenedors i empreses que puguin fer ús de les dades o que puguin generar serveis a partir d'aquestes, especialment amb les cooperatives i empreses de l'economia social que poden compartir valors. Es podrien incloure en tallers grupals, assessoraments i programes d'impuls. Promoure l'ús i reutilització de dades pot servir també per millorar-les i aconseguir contribucions i així reforçar el projecte --Dvdgmz (talk) 19:12, 14 March 2019 (UTC)
    • Ho trobo molt interessant i molt necessari.Tiputini (talk) 09:54, 15 March 2019 (UTC)
• Crec que aquest punt demanaria una presentació de cada un dels projectes germans, jo mateixa només els conec pel damunt i per tant ben poc en puc explicar. A partir d'aquí es podria buscar en cada projecte un focus de participació, com per exemple Viquidites que pot tenir un públic amant de la paremiologia que podria alimentar-lo.Tiputini (talk) 09:54, 15 March 2019 (UTC)

3. Com podem donar suport a més grups de trobada periòdics en diferents contextos de treball arreu del territori (grup tècnic, trobada jove)?

Suposo que la gent no s'anima a organitzar trobades presencials d'aquest tipus perquè no se'ls acudeix que això és possible. No sé ben bé com es podria incentivar aquest tipus d'iniciativa, però com que són trobades que no requereixen tanta preparació com la viquitrobada, no crec que suposés un gran esforç convocar-ne una de tant en tant (i potser delegar-ho directament a un usuari que estigui dins del "grup d'interès" en qüestió). --Unapersona (talk) 12:09, 16 February 2019 (UTC)

Aprofitar espais de context com ara actes juvenils en la tecnologia, Catosfera, congrés de Softcatalà, etc. haurien de convertir-se en altres dates de referència més enllà de la viquitrobada, que permetin diversificar al llarg de l'any les trobades presencials d'àmbits viquipedistes concrets. S'ha fet amb el sector biblioteques amb èxit; caldria exportar-lo a altres aspectes -sobretot el tècnic darrerament. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:51, 14 March 2019 (UTC)

Comparteixo aquesta idea de particpar en acte afins, encara que necessitem donar-nos visibilitat amb banderoles, sembla una tonteria però si assiteixes en un acte i no hi ha res que t'identifiqui clarament, l'esforç no ha valgut la pena. Tiputini

4. Cal reconsiderar els espais #bibliowikis o d'altres similars com a espais de trobada permanents o periòdics per fer comunitat?

Les biblioteques son punts de trobada en els quals poden convergir moltes iniciatives que poden servir per promoure activitats de coneixement lliure a nivell local i comarcal. Per altra banda, serveixen com a font de recursos documentals que son bàsics per la documentació i referenciació dels articles viquipèdia i altres programes germans. Catalunya compta amb una xarxa de biblioteques públiques i especialitzades implantada en tot el territori molt important. Cal aprofitar aquest potencial que aquests serveis tenen de treball en xarxa per dur a terme una política coordinada amb elles per impulsar activitats "bibliowikis", "GLAM" i altres events que crein sinèrgies en les poblacions de tot el territori català. --Vallue (talk) 08:54, 24 February 2019 (UTC)

D'acord amb en Vallue. Tanmateix, tinc la sensació que el projecte #bibliowikis ha perdut una mica d'empenta i es manté amb la feina desinteressada dels propis impulsors. Hem donat a conèixer la wiki a l'entorn bibliotecari, essent referents, però em sembla que no s'ha pogut consolidar gaires projectes seriosos, interessants de llarga durada.--Docosong (talk) 21:48, 26 February 2019 (UTC)

Jo crec que les biblioteques han estat la pedra angular d'Amical dels darrers anys, però cal cercar que siguin projectes encara més autosuficients, de manera que només calgui proveïr-los suport tècnic i de formació contínua. Hem aconseguit que algunes biblioteques facin de pilar cohesionador de projectes locals, però cal forçar-ho més en zones on ara la comunitat és inexistent i on encara no hem aconseguit fregar més participació (límits del territori catalanoparlant). Penso que els arxius és la propera fase; per reforçar l'esperit local i d'alliberament d'informació -que és la finalitat última d'Amical. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:55, 14 March 2019 (UTC)

Molt d'acord amb el potencial dels arxius, però no posant el focus en Viquipèdia sinó en: Wikidata, Wikimedia Commons i Wikisources. Crec que aquests són els projectes que encaixen més amb la missió i manera de treballar dels arxius. Per cert, recupero aquest article on explicava casos, feia recomanacions i posava alguns documents-recurs. --Dvdgmz (talk) 19:16, 14 March 2019 (UTC)

5. Com es pot aconseguir una major diversitat de perfil de viquipedistes o de voluntaris d'Amical Wikimedia per activitats fora de línia (presencials)? Com realitzem formació interna tenint en compte aspectes territorials? Actualment és una proporció molt petita la que realitza actes físics, tallers i contactes amb entitats.

• Per poder fer trobades i activitats presencials fora de Catalunya necessitem voluntaris de la zona en qüestió. Per per atraure voluntaris, hem de fer activitats en aquestes zones. Suposo que ens toca anar amunt i avall fins que vagin sortint nous nodes com al País Valencià. Un mètode que no sempre funciona però que pot ser útil és demanar a gent individualment que vagi a fer tallers en comptes de fer crides obertes. És un aspecte purament psicològic, però almenys per mi, té molt més efecte que algú em pregunti si puc fer X que no pas que s'enviï un correu genèric sobre "si algú pot fer X".

Sobre altres diversitats no-territorials, s'està fent bona feina amb el biaix de gènere, i hem de continuar així. També estaria bé començar a fer activitats o tallers relacionats amb altres diversitats. Se m'acudeixen el col·lectiu LGBT+ i la comunitat sorda, per exemple (són els que tinc més propers), però seguríssim que n'hi ha d'altres que també són importants i tenen poca representació. --Unapersona (talk) 12:18, 16 February 2019 (UTC)

• Per a fer activitats així, com ha dit Unapersona es precisen voluntaris locals, i crec que aquí és el problema. Sense una base sòlida d'usuaris a aquests indrets, poques oportunitats hi haurà d'èxit per iniciatives com aquestes.

Em sembla que la prioritat hauria de ser primer intentar que la base d'usuaris fora de Catalunya sigui més gran, i crec que la causa d'aquesta mancança és que en certes ocasions es respira un ambient catalanocéntric a alguns articles, el qual tira enrere a alguns editors potencials d'altres territoris de parla catalana. Com a mallorquí, conec a persones que participen en altres idiomes, especialment en castellà i anglés, i que s'abstenen de participar-hi aquí perquè consideren el projecte com quelcom «de Catalunya». No crec que sigui així, però puc entendre com algunes persones es poden dur aquesta primera impressió. Sí que es nota un cert canvi al respecte pel territori de la Comunitat Valenciana, però a la resta el tracte resulta pràcticament testimonial, sota el meu punt de vista, provocant que la presència de la Viquipèdia en català a aquests indrets sigui també testimonial. Com volem trobar voluntaris si el projecte és vist amb indiferència fins i tot pels potencials editors locals?

També al principi fins i tot jo em sentia una mica confinat als articles referents al meu àmbit local i de fet en certa manera em va fer ser menys actiu a aquest projecte respecte a d'altres. Tot i que és perfectament lógica i comprensible aquesta situació, al cap i a la fi, la major part dels usuaris són catalans; potser podríem intentar trobar un punt més neutral territorialment pels articles que involucren conceptes aliens a Catalunya o que inclouen també altres territoris catalanoparlants.

És necessari que s'incorporin usuaris d'aquests indrets perquè aquesta mancança desemboca en un cercle viciós: l'absència d'usuaris d'aquests territoris a conqüència del recel que es perceb provoca que els articles respecte a conceptes locals siguin menys, de pitjor qualitat i rellevància i que fan encara major aquest desinterés pel projecte per a usuaris potencials.

Possiblement, aquesta situació també es repeteix dins la pròpia Catalunya, ja que resulta evident també que els usuaris situats a àrees rurals del Principat són minoria respecte als que viuen a ciutats, especialment a Barcelona.

Així, crec que a més dels events i activitats que proposa Unapersona —idea que igualment em sembla molt bona perquè donar a conéixer el projecte podria derribar part dels recels de potencials editors—, també seria beneficiós per la comunitat fer un petit canvi en la mentalitat dels editors en general a l'hora d'escriure per intentar donar lloc a l'incorporació de noves veus al projecte, ja que cap activitat funcionarà sense voluntaris.

Passau un dia genial! --Ce Ele 415 (talk) 16:23, 11 March 2019 (UTC)

• Doncs si realment com diu Ce Ele 415 'l'ambient catalanocéntric a alguns articles, tira enrere a alguns editors potencials d'altres territoris de parla catalana' vol dir que alguna cosa estem fent malament i hem d'analitzar aquest poc sentiment de pertinença que oferim. Tiputini

6. Quins mecanismes podem crear per involucrar els novells en les preses de decisió, sigui a la Viquipèdia o a Amical, i així afavorir la renovació de la comunitat?

Hem de ser més "user-friendly", especialment cap als novells. No tant des d'un punt de vista de la interfície (tot i que també), sinó més aviat des d'una vessant més comunitària. Entenc perfectament que algú se senti intimidat per la quantitat de polítiques i l'etiqueta/protocols a seguir, sobretot si l'usuari en qüestió no ha participat mai en cap projecte semblant (com sol ser el cas dels novells més joves).

No tinc clar com es podria solucionar, perquè les polítiques són necessàries. Amb el Flow, la participació en discussions s'ha simplificat. Pels vots encara s'han d'utilitzar les plantilles, si no recordo malament. Potser això es podria simplificar? Em sembla recordar que en les eleccions d'stewards s'utilitza un sistema de vot amb un formulari que afegeix automàticament la plantilla i la firma a la pàgina. En tot cas, això són detalls. M'ensumo que caldrà fer un canvi més gran de perspectiva, però no tinc clar quin hauria de ser. --Unapersona (talk) 12:26, 16 February 2019 (UTC)

Estic totalment d'acord amb el què comentes. No és tant un tema d'interfície sinó de dinàmiques de grup. Es podria crear un rol de "dinamitzador de comunitat" que precisament vetllés perquè els novells siguin escoltats en les preses de decisió (implementació de noves eines, etc.). Aquest rol hauria de saber veure on hi ha usuaris novells amb potencial per esdevenir editors força actius i convidar-los a la llista d'Amical, crear una llista per la Viquitrobada, etc. Entenc que és un seguiment que es podria fer després de tallers o després de registre, això sí, caldria una tasca d'identificació i possiblement caldrien eines analítiques. Així és com ho plantejaria. --Marcmiquel (talk) 17:48, 13 March 2019 (UTC)

Històricament hem tingut usuaris que més enllà de "dinamitzar" comunitats, tenien el rol de fer la supervisió i l'acompanyament dels novells. Els mentors han anat desapareixent poc a poc i fem moltes activitats que capten persones interessades, però després ens falten voluntaris que estiguin disposats a fer-ne el seguiment. És cert que no s'han registrat prou bé els resultats d'aquestes activitats; centralitzar els resultats de cada acte amb els usuaris participants per a poder-los seguir i guiar després és imprescindible.. Si no després no sabem on paren. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:57, 14 March 2019 (UTC)

Els novells es perden amb tanta informació, arriben a saber fer servir les eines edició, però després, la interacció amb la comunitat, els resulta incomprensible 'no saben discutir' on line. La majoria de vegades se senten 'renyats' i sense un mà que els acompanyi a resoldre el conflicte.Tiputini (talk) 10:19, 15 March 2019 (UTC)

A mesura que la Viquipèdia s'ha fet gran, cada cop hi ha més consensos i normes que, quan ets novell, et superen. Penso que cal emfasitzar més en el "llanceu-vos-hi", també a les discussions de comunitat.--Townie (talk) 22:16, 15 March 2019 (UTC)

7. Què suggeriu per integrar en major mesura la participació d'instituts i batxillerats, amb les conseqüències que comporta (més gent jove i participació, però més vandalisme i articles de poca qualitat)?

• L'alumnat d'institut és un dels principals consumidors de continguts de la Viquipèdia. És clar també que els editors del futur són ara alumnes d'institut. Si expliquem què són i com funcionen les wikis, tindrem consumidors alguns dels quals esdevindran editors amb el temps. No cal insistir des d'un inici en que editen; l'idea principal és que coneguen el que és la Viquipèdia, que no es pensen que és un afegit de Google, que sàpiguen què dimoni són les referències, etc. Si a més algú edita (o desa imatges a Commons), millor. B25es (talk) 16:51, 12 February 2019 (UTC)

Hi estic d'acord, com a mínim en un principi. Potser els tallers que es facin en instituts, en comptes d'enfocar-se com a "anem a editar una enciclopèdia", haurien de ser més aviat "aprenem com utilitzar la Viquipèdia pels treballs", i llavors aprofitar l'ocasió per dir "ei, i a més tu pots afegir-hi contingut!". És una petita diferència, però fer treballs correctes sol ser més important per un estudiant de secundària que escriure una enciclopèdia. De totes maneres, no sé com es fan, els tallers en centres de secundària, així que potser ja es fa d'aquesta manera. En tot cas, s'ha de tenir en compte que, es faci el que es faci, el perfil de viquipedista és un perfil força específic i no gaire comú. --Unapersona (talk)

+++1 a "aprenem com utilitzar la Viquipèdia pels treballs", reconèixer la Viquipèdia com (1) una font de coneixement que s'ha de saber utilitzar (2) un bé comú reutilitzable que pot donar obres derivades com treballs amb parts tretes de Viquipèdia, canvis de to i de format, pas a àmbit oral, audiovisual, traduccions, etc. --Dvdgmz (talk) 19:25, 14 March 2019 (UTC)

Potser caldria donar a conèixer el projecte als centres de recursos pedagògics. Ells tenen manera de fer arribar la informació als instituts per oferir-los tallers, xerrades, etc. També poden incloure cursos sobre Viquipèdia al pla de formació de zona i així potser es podria formar els professors; alguns també desconeixen com funciona la Viquipèdia.

Des de les biblioteques també es podria fer aquesta feina de posar en contacte viquipedistes i instituts per oferir-los tallers presencials. De fet, fins i tot es pot aprofitar l'assignatura de Servei Comunitari per a oferir als alumnes la possibilitat d'aprendre a editar, de participar d'un projecte cultural comú i fer-los veure que no només els treballs més socials son beneficien la comunitat.

Una altra cosa que es podria fer seria editar materials bàsics per distribuir entre les biblioteques i els centres educatius.

D'acord amb les opinions, no m'acaba de convèncer la participació de la biblioteca en aquest àmbit, perquè penso que hi hauria d'haver més formació del professorat en l'entorn wiki. Per altra banda, penso que una bona oportunitat d'apropar-nos al professorat i l'alumnat és mitjançant els treballs de recerca. Conec de primera mà experiències de fer un article enciclopèdic vinculat directament amb el treball de recerca, i per l'altre cantó, la Viquipèdia ha de servir com una eina per a la cerca d'informació, sobretot referències i bibliografia. Moltes vegades l'alumnat i professorat no veu la riquesa d'unes referències i bibliografia a la pròpia Viquipèdia.--Docosong (talk) 21:58, 26 February 2019 (UTC)

Una via seria fer una xikipedia com al país basc. Però s'ha de valorar si tenim prou forces com per treballar-hi. Els centres de recursos pedagògics poden ser una bona via. N'hi ha un a cada comarca. Però per fer formació al professorat de que és la Viquipèdia. De manera prou fàcil es podria fer un curs cap al professorat que els hi servís com a mèrit. Si algú m'ajuda, sobretot algun professo, a fer un guió de curs que s'ajusti al professorat puc fer una prova pilot al Baix Empordà.--Paputx (talk) 07:47, 13 March 2019 (UTC)

No li veig cap sentit a la Txikipedia, tenint en compte que al País Basc els han untat a calers i el projecte caurà estrepitosament quan deixin d'entrar-hi diners... S'han monetaritzat totalment i això a la llarga els passarà molta factura. Per a mi, passa per Wikidata i Commons, de manera que puguin contribuir omplint les dades poc a poc amb referències i després bolcar-ho plegats a la Viquipèdia a partir d'aquella base mínima. També altres projectes germans tenen una edició més directa (transcripció a Viquitexts o dites a Viquidites). Actualment s'ha perdut el rol d'elaboració de textos a les aules de secundària, i jugar aquesta carta ara que els alumnes han integrat la tecnologia a l'aula pot ajudar a convèncer als professors i engrescar alumnes. Passa perquè, com a les biblioteques, el professorat estigui ben preparat i es pugui desenvolupar de manera autosostenible. Xavi Dengra (MESSAGES) 10:02, 14 March 2019 (UTC)

Jo sí que veig la Txiquipèdia necessària, fa temps que ho veig, per l'experiència dels meus fills consultant Viquipèdia quan eren petits, per haver fet algun taller amb nens, pel que he vist amb els meus nebots, pel que he comentat amb mestres de primària i gent vinculada a la pedagogia. També veig que la Txiquipèdia ha d'estar connectada a la Viquipèdia perquè l'infant faci el salt quan vulgui i en el que vulgui (primer salto en història que en matemàtiques, per exemple). Sí que es difícil fer-la sense una dedicació professional, però aquesta es pot fer de maneres diferents. Es pot posar un equip redactor a fer articles a saco; o es pot fer un pilot per marcar les línies editorials i provar l'ús amb col·laboració d'escoles i després formar equips de voluntaris mantenint una dinamització bàsica. Un model com el de les xinxetes voluntàries de pam-a-pam i la coordinació tècnica de Setem i la XES. --Dvdgmz (talk) 19:25, 14 March 2019 (UTC) La Txiquipedia, segons m'ha dit el propi grup d'usuaris Euskal Wikilarien, no rep subvenció. Els diners van cap a un altre projecte. Tanmateix en la Education Conference que hi haurà a Donost es pot acabar d'aclarir.Tiputini (talk) 19:10, 15 March 2019 (UTC)

En aquest punt sí que veig del tot imprescindible la implicació del professorat de secundària si es vol crear futurs editors. Potser aquí podien aportar la seva experiència aquells editors que van començar a editar a l'escola.Tiputini (talk) 10:19, 15 March 2019 (UTC)

+1 al tema de treballs de recerca. On vaig estudiar, molt bona part era recopilació bibliogràfica relativament ben feta, que ara ha quedat arxivada al centre. --Townie (talk) 22:16, 15 March 2019 (UTC)

8. Com podem involucrar més els partners perquè se sentin partícips de la Viquipèdia, dels seus valors i de la comunitat? Quin pas és important perquè passin de ser simpatitzants a tenir dinàmiques d'edició i participació efectiva (nous articles, bolcatge de dades)?

La feina de conscienciació es un treball de dia a dia que cal promoure a través de xerrades i reunions amb aquells agents implicats en el moviment d'accés obert i coneixement lliure. Cal buscar punts de trobada entre els partners i Amical. Fer veure aquells aspectes mes rellevants per cada entitat que puguin ser d'interès mutu i que puguin beneficiar ambdues parts. Seria important dur a terme una programació d'actes i reunions i tenir una cartera d'"exemples" i/o "bones pràctiques" que servissin d'estímul per impulsar el moviment viquipedista mes enllà d'Amical.--Vallue (talk) 08:59, 24 February 2019 (UTC)

• A mi a la feina em funciona firmar convenis marc i simples de bona voluntat. I agrupar-los sota un nom com ara simpatitzants, promotors, difussors (aix quins noms tan horrorosos. La burocracia que genera fa que més gent de l'entitat conegui el tema i pels membres amb ganes de participar és un paraigua per actuar.--Paputx (talk) 07:51, 13 March 2019 (UTC)

Crec que el plantejament actual dóna bons resultats. Estic d'acord amb el User:Vallue que cal buscar punts en comú i utilitzar "bones pràctiques". Precisament reforçar el discurs positiu i ajudar al partner a celebrar la col·laboració (donar-li maneres perquè sigui el principal difussor de la col·laboració) podria ser una bona manera per potenciar-ho. Penso que el partner podria rebre comunicacions de la comunitat i de Viquipèdia alienes a la col·laboració perquè recordi la vinculació (e.g. potser les publicacions de wikimedia.cat, potser els milestones aconseguits,....) i se la senti seva. --Marcmiquel (talk) 17:52, 13 March 2019 (UTC)

9. Com gestionem la falta de coneixement o interès respecte els afers internacionals de Wikimedia, donada la seva importància i repercussió als projectes i a l'associació Amical Wikimedia?

• Hem de prendre consciència que, per molt bonic que sigui el nostre melic, el món és més gran que això. Informar a la llista/taverna dels moviments internacionals està bé, però si la gent no entén que hi ha coses fora del nostre àmbit lingüístic, de poc servirà. No és una recriminació, jo m'incloc al grup d'usuaris que "passen" de temes internacionals, però també sé que és un tema important i hem de fer un esforç per canviar la nostra actitud a nivell individual de cada soci. --Unapersona (talk) 12:37, 16 February 2019 (UTC)
  
• Mentre no hi hagi un interès espontani s'haurà de designar a un parell de persones a dit perquè en tinguin cura. És un tema massa important com per desvincular-nos-hi. --Pau Colominas (talk) 13:42, 22 February 2019 (UTC)
• Com diu el Pau, seria bo que hi hagués interès espontani. Caldria que primer es dugués de manera oberta veient els pros i contres de cada decisió que es prengui a instància internacional. Les persones designades per assistir als espais internacionals haurien d'haver vist aquest propi debat i en base a això representar-nos-hi. --Marcmiquel (talk) 17:57, 13 March 2019 (UTC)

En tant que no hi ha interès espontani, cal que les persones responsables d'Amical liderin aquest assumpte, com també ho hauria de ser mínimament per part dels administradors i buròcrates de la Viquipèdia que no en siguin membres -per a informar-ne a la comunitat d'editors, que són els afectats al cap i a la fi. També passa que caldria actualitzar articles i polítiques internes per adoptar-les a aquesta visió més internacional; Meta està en anglès amb traduccions obsoletes i la barrera lingüística és òbviament un problema. Xavi Dengra (MESSAGES) 10:04, 14 March 2019 (UTC)

• Ens escandalitzem molt quan rebem notícies de com està actuant la WMF sobretot per als 'companys de viatge' que tria i per a contractació de nou personal. Tanmateix penso que despenjar-nos de l'estratègia 2030 no ens ajuda gens. Actualment s'està treballant per desenvolupar un procés d'actualització d'estructures i programes que permetin avançar amb èxit aquest pla estratègic 2030. Ara és un bon moment per entrar-hi, perquè els 9 grups de treball que es van crear a Wikimania 2018 han de presentar aquest mes de març, les Recommendations Scoping que és el resultat del treball que s'ha estat fent des del novembre del 2018. Dels 9 grups: Roles&responsabilities, Revenue streams, Resources Allocations, Partneships, Comunithy Health, Product & Technology, Capacity Building, Advocacy i Diversity, Amical hi encaixa del tot dins d'aquest darrer i tenim l'oportunitat de dir-hi la nostra. Ens pot agradar o no com s'està fent i desconfiar dels resultats, però quedar-se a la vorera i només mirar-s'ho, no ens ajudarà. (NOTA: no sé si aquest punt encaixa més en les preguntes 10 o 11, o si no encaixa en cap.) Tiputini (talk) 18:29, 15 March 2019 (UTC)

Penso que aquesta pregunta està força lligada amb la 6. Hi ha moltes dinàmiques, persones i interessos sobre la taula, que quan no en saps res et supera. Podríem dividir-nos en subgrups per temes que ens interessin més i posar-ho en comú cada mes a les llistes o on sigui. Potser així, començant per allò que teòricament més ens interessa, algú s'acaba engrescant i aprofundeix en la seva visió global. --Townie (talk) 22:16, 15 March 2019 (UTC)

10. Com aconseguim que la resta de capítols territorials de Wikimedia adoptin un model de voluntariat com a aspecte central? Què podem aprendre nosaltres dels altres, on per exemple les circumstàncies sociopolítiques no els permeten funcionar amb voluntaris?

Abans de pretendre que els altres capítols adoptin un model com el d'Amical el que caldria en primer lloc és que ens reconeguin com a capítol. Perquè avui dia no som ni reconeguts com a tal i d'aquí prové en gran part el menyspreu o indiferènica pel que fagi o deixi de fer Amical. Mai he entès això de "Thematic organization" i em sembla una hipocresia. Tenint en compte la dura batalla que es va haver de portar a terme perquè Amical assolís un mínim reconeixement, entenc que fou un compromís a c/t, un mal menor que calia acceptar. I s'acceptà. Fou un petit inici per a un reconeixement que un dia cal que sigui ple. Jo crec que ara que Amical ja porta una llarga temporada amb la xacra de "thematic organization" és hora de desperendre's d'aquest pedaç. Cal emprendre un nou episodi en la lluita pel ple reconeixement d'Amical com a capítol. Per aquesta lluita, jo estic a Berlín i hi donaré un cop de mà. Un dels defectes d'Amical fins ara és que ha infravalorat o ignorat bastant la comunitat catalana a l'exterior i s'ha centrat només en la comunitat catalana als països catalans. La comunitat calatana a l'estranger és una realitat que augmenta amb els anys. És una pena que Amical no valori tot aquest potencial. --F3RaN (talk) 16:45, 2 March 2019 (UTC)

No tinc la impressió que hi hagi més o menys menyspreu o indiferència respecte als afiliats que són capítols, en tant com a tals. En tot cas, la situació a nivell de moviment global fins i tot va per altres vies ara, on hi ha un important debat sobre els grups d'usuaris. Vegi's per exemple el que s'ha manifestat des d'Iberocoop amb aquesta declaració, que ve com a resposta d'això... Crec que en això hi hem dir també la nostra en algun moment... Per altra banda, sobre la «diàspora catalanoparlant», molt d'acord, com a 'representant' que n'ets, t'animo a que en facis propostes primer estratègicament en aquests documents i llavors valorem com es podrien portar a terme. --Toniher (talk) 09:16, 3 March 2019 (UTC)

11. Com podem evitar l'amenaça de descomunitarització dels projectes Wikimedia? Com garantim que els participants no esdevinguin elements tals com un bot més en el futur?

El lema d'Amical mateix es refereix al coneixement lliure. El coneixement lliure és molt més que no només la recopilació i la facilitació d'accés d'un contingut per tal que sigui lliure. Per tal que existeixi tal contingut, del qual els diferents projectes Wikimedia se'n poden nodrir, cal un ecosistema on hi hagi iniciatives d'on aquests puguin florir i madurar. Difícilment crec que acabem un escenari que la Viquipèdia (o altres projectes germans) esdevinguin un Reasonator, però està clar que el rol de la cura, selecció, processament i agregació de les dades serà cada cop major, com ja estem veient per exemple amb les infotaules. Per aquest motiu, i per evitar també alhora que la decisió es prengui upstream fora del nostre abast, crec que és important que tinguem una comunitat que en sigui conscient i pugui treure el màxim partit d'això (incloent-hi el component més hacker). Paral·lalelament, responent a la qüestió de l'ecosistema, hem de continuar facilitant que els participants en els diferents projectes adquireixin cada vegada més un rol no només d'editors sinó també de mediadors centrals per a la inclusió de contingut lliure. El que és més, que institucions o àmbits on treballin o es moguin assumexin pràctiques per al manteniment i generació d'aquest coneixement d'una forma que alhora sigui sostenible. --Toniher (talk) 11:17, 12 March 2019 (UTC)

12. Com podem evitar actituds de «despotisme comunitari» (tot per la comunitat, però sense la comunitat), que pot portar a actituds hostils o impersonals per justificar la continuació del projecte basat en normes estàtiques?

Per evitar aquesta mena de despotismes cal permetre en organitzacions filials com la nostra, en la fundació Wikimedia mateixa, com també en els mateixos projectes Wikimedia, que hi hagi una repartició més distribuïda de les responsabilitats. En el nostre context tot això té a veure sobretot amb el flux d'informació. Tot i que ben sovint la informació (sigui en forma de recomanacions, documentació, etc.) ja és escrita en algun lloc, pot passar que la troballa o comprensió per a algú novell o no experimentat pugui ser no trivial.

Els agents que tenen una major responsabilitat han de prendre dins de les seves tasques la mentorització d'altres persones de la comunitat a assumir les responsabilitats que estan prenent ells en aquests moments. Això implica un rendiment de comptes del que estan fent respecte a aquests aspectes i no només dels projectes en curs (relacionat amb l'anterior pregunta). De la mateixa manera, les persones que han assolit una gran expertesa en el lideratge i la governança han de conscienciar-se sobre la necessitat del relleu i encoratjar-los sobretot a adquirir una actitud exploratòria en altres àmbits o projectes que potser només ells poden encarar amb l'experiència acumulada. --Toniher (talk) 10:49, 11 March 2019 (UTC)

13. Com eixamplem la comunitat de manera àmplia però tot evitant els conflictes d'interessos dels viquipedistes i membres d'Amical (afinitat política, econòmica, empresarial, etc.)?

Més que vigilar els interessos de qui entra, crec que hem de mirar els conflictes d'interessos en les seves actuacions. Eixamplem la comunitat com puguem i després cuidem el com actuen. --Pau Colominas (talk) 16:45, 12 March 2019 (UTC)+

Seguint el fil. Potser una tasca d'Amical es cuidar els voluntaris i/o socis quan la comunitat no hi arriba.--Paputx (talk) 07:55, 13 March 2019 (UTC)

@Paputx:, que podries desenvolupar una mica més en què pensaries? Merci! --Toniher (talk) 14:45, 13 March 2019 (UTC)

• Segueixo pensant que hi ha barreres i partners que Amical no hauria mai de passar. Dono la raó a en Pau, però no se m'acut intentar atraure nova comunitat fent una activitat patrocinada per un banc o per una gran empresa. Crec que les línies vermelles fins ara ens han ajudat a conservar una posició força independent tant a nivell intrawiki com a Amical. Xavi Dengra (MESSAGES) 10:06, 14 March 2019 (UTC)
  • Molt d'acord en posar límits als partners amb qui associar-se; el coneixement lliure va lligat a altres llibertats, als drets civils i als humans. L'afany de lucre hauria de ser sospita; potser no element per descartar qualsevol col·laboració però sí per posar-hi condicions. --Dvdgmz (talk) 19:33, 14 March 2019 (UTC)

14. Com fomentem la creació d'esferes de comunitat a partir de l'entrada via acadèmica, projectes científics, àrees pedagògiques o espais socials? Com fem que reverteixin positivament als projectes Wikimedia d'una manera autosuficient i prolongada? Quin suport hi donem?

A nivell acadèmic es clau que hi hagin projectes docents i/institucionals actius que tinguin continuïtat any rere any. L'impuls de mentors pels editors novells es important. Caldria promoure un seguit de "bones pràctiques" per cuidar, alentar i fer seguiment dels dubtes, problemes i edicions "trencades" que es puguin detectar, per evitar baixes o desmotivacions envers el moviment viquipedista. Amical hauria fer fer un seguiment dels projectes actius amb les organitzacions amb els quals te relació i impulsar grups de treball formals/informals per promoure activitats viqui en el si de les organitzacions.--Vallue (talk) 09:07, 24 February 2019 (UTC)

Crec que Amical com a organització hauria de considerar fer el balanç social. També crec que s'hauria de vincular a l'Economia Social Solidària i Comunitària; especialment pel que fa a compres, contractació de serveis i proveïdors, fer-ho sempre (o prioritzar) aquells que són de l'ESSC; per afinitat de valors. Però també fer un pas més per buscar maneres d'intercooperar. Hi ha espais com la Xarxa d'Economia Solidària (que té una "comissió procomuns", que fa la Fira de l'Economia Social de Catalunya, què té publicacions - que podrien tenir llicències lliures -, que fa l'Escola d'Estiu - on podria haver-hi formacions de Wikidata-), la Xarxa d'Ateneus Cooperatius de Catalunya (promoguda per la Generalitat i entitats de l'ESS) i els postgraus de l'ESS de la UAB, Coòpolis i el TecnoCampus, on Amical es podria vincular. També crec que després de la seva retirada de BarCola, Amical ha donat una mica l'esquena (o no ha participat) a l'ecosistema català del procomú, el coneixement i les tecnologies lliures que també té els seus espais de trobada, confluència i col·laboració com el Sobtec.cat, el Mobile Social Congress, FLOSSBarcelona, Barcelona Free Software, les trobades LliureTIC, etc. --Dvdgmz (talk) 19:41, 14 March 2019 (UTC)

Estic d'acord amb Dvdgmz hem d'integrar-nos de nou, i això vol dir ser presents a espais que aglutinen accions a favor del coneixement lliure. Tiputini (talk) 10:28, 15 March 2019 (UTC)