Wikimedia Meta-Wiki

Amical Wikimedia/Pla estratègic 2019-2024/Comunicació

< Amical Wikimedia‎ | Pla estratègic 2019-2024
Comunicació

Per saber-ne més: anterior Pla Estratègic 2014-2018 · Sondeig d'usuaris de la Viquipèdia de 2018


  • Hem aconseguit arribar als partners i alguns mitjans amb la consolidació d’un discurs sòlid sobre coneixement lliure i difusió de la cultura en català. Ens ha fet valedor de premis i reconeixements i ens tenen com a referent de qualitat.
  • La comunicació interna existeix a través d’una llista de correu que funciona i les xarxes socials han permès un intercanvi múltiple amb viquipedistes, membres d’Amical, partners i premsa.
  • Hem consolidat un discurs per a reduir la bretxa de gènere amb una acceptació bona de les activitats que duem a terme (concursos, actes i noves biografies per part dels editors més actius).

Internacional

  • La posició d’Amical Wikimedia ha passat de ser una nota de color a un agent al que se li demana ajuda en alguns casos i que és un referent en autogestió voluntària.
  • De portes enfora, hem reeixit en els repte de la Wikimedia Hacktahon 2018. Ha posat la comunitat catalana com a capaç d’organitzar un projecte gran voluntàriament, malgrat la saturació dels pocs voluntaris que van voler assumir la organització central.
  • Pels membres, s’ha continuat utilitzant el correu i el wiki com a eines general, però s’ha redistribuït molt més el contacte i les converses s’han dispersat, perdent fils interns importants (com ara la Taverna) que haurien de ser al wiki com a registre.
  • El marxandatge i la imatge corporativa als actes és un aspecte comunicatiu que sempre ha quedat relegat en un segon pla.
  • Hi ha hagut campanyes de descrèdit polític, intents d’atacs massius al blog i les xarxes socials, però que s’han gestionat i aturat molt bé.
  • S’ha entès que diversitat no és només gènere, però encara falta més feina i entesa amb entitats. Cal crear uns eixos en aquest sentit per orientar-nos millor.

Internacional

  • Hi ha representació de la comunitat catalana d’Amical com a treballadors de la Wikimedia Foundation, si bé no tenen una funció de baula comunicativa amb la resta de membres.
  • Alguns viquipedistes i membres d’Amical tenen bona relació amb membres d’altres capítols nacionals de la WMF, la qual cosa facilita la comunicació personal i engegar alguns projectes. A la llista no hi ha resposta sobre aquests temes.
  • Els informes que es fan a Meta (coordinació Wikimedia internacional) permeten que tota la informació des d’Amical a la WMF sigui transparent, sòlida i a l’abast de tothom, però sense massa retorn d’atenció o feedback.
  • L’estratègia via xarxes socials, blog, wiki i llista de correu no està cohesionada. Es va perdre el butlletí i les crides arriben sovint de manera una mica anàrquica (pèrdua d’efecte de crida).
  • La gestió de les xarxes socials i la comunicació amb notes de premsa, seguiment i registre d’activitats via voluntariat no ha tingut un bon retorn. L’alliberat les va haver d’assumir com a càrrega laboral, feina que no li corresponia com a director.
  • Estem força al darrere en eficiència comunicativa comparats amb altres chapters. El discurs és conegut i les xarxes socials bones, però tenim una manca de creació de contingut propi de qualitat (vídeos d’edició, cartells i promoció d’actes, difusió efectiva de l’agenda).
  • El nombre de membres d’Amical amb un discurs madur i profund sobre transferència de coneixement i rerefons social (que és el que ha tingut èxit als mitjans) és molt baix. Hi ha poca predisposició per assumir-lo i expressar-lo a nivells professionals i/o en públic per part de la comunitat.

Internacional

  • Ni la comunitat viquipedista ni la gran majoria dels membres d’Amical estan implicats en absolut en l’evolució o el seguiment del moviment de Wikimedia, la qual cosa situa el grup català en una situació de vulnerabilitat i sense presa de decisions.
  • Som un model únic amb un clar voluntariat i a més a més organitzats per llengua i no per estat. És complicat emmirallar-se en altres si no hi ha cap referent natural per al model.
  • El moviment Wikimedia està tenint una deriva del voluntariat a l’estructura empresarial molt preocupant i s’ha negligit Amical pel seu posicionament estàndard com a entitat de voluntaris i els seus principis fundacionals.
  • Les relacions amb Wikimedia per part dels pocs membres amb coneixement sobre afers internacionals és força dolenta, donada la manca d’atenció a opinions de comunitats petites i el recel que es manté en algunes posicions per la pròpia aprovació d’Amical com a entitat el 2013.

1. Quins missatges fan entendre el concepte de Viquipèdia? Com separem els conceptes “Viquipèdia en català”, “Amical Wikimedia” i “Wikimedia”, o les diferències amb Wikimedia França o Wikimedia Espanya? edit

  • Una mica ens les hem buscades, aquestes confusions. Em sembla que la diferència entre Viquipèdia (web) i Amical (associació) és fàcil d'explicar. Es corre el risc que s'entengui com "l'associació de la Viquipèdia (i prou)", però trobo que és un mal menor, i que és només qüestió d'anar insistint. La diferència entre Amical i Wikimedia pot ser més difícil d'explicar, perquè ja entrem al territori de com s'organitza el projecte, i suposo que per això no hi ha tant interès. Realment cal explicar la diferència a la "gent del carrer"? Als partners i organitzadors de tallers o activitats sí, però no sé fins a quin punt és un tema important (sobretot tenint-ne d'altres). Penso el mateix sobre els altres chapters. --Unapersona (talk) 12:48, 16 February 2019 (UTC)[reply]
  • M'acaba de passar pel cap i ho deixo aquí anotat: sobre la confusió (o diversitat) a l'hora d'escriure correctament "Viquipèdia" per part dels agents externs, una campanyeta inspirada en la que es va fer per reivindicar la grafia en català de Maó o Palma (#ésMaó, #ésPalma) potser tindria un bon impacte. Caldria vigilar en com es diu, però es podria valorar. --ESM (talk) 07:31, 1 March 2019 (UTC)[reply]
Molt d'acord; més campanyes i insistir més als partners buscant-los més el rigor. Ja hem assolit un nivell considerable amb el qual podem exigir un pèl més. Els fulletons en paper també poden ser una opció i que hauríem de recuperar. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:32, 4 March 2019 (UTC)[reply]

2. Veus bé que la llista de correu d’Amical sigui el canal principal de comunicació de l’associació o creus que caldria buscar-ne d'altres? Quins penses que serien més efectius? edit

  • És dificultós per a molts socis, i és un mitjà efímer, en tant que a alguns "ens toca" emmagatzemar mails per si cal recuperar-los algun dia. Hauríem de potenciar la wiki interna de l'associació per a tindre informació ordenada consultable, i d'accés senzill per a tots els socis.--TaronjaSatsuma (talk) 11:48, 11 February 2019 (UTC)[reply]
  • Jo plantejaria l'ús de Telegram o Whatsapp, malgrat que crec que aquest últim el descarteu per no tindre codi obert. També per a casos (o projectes) concrets es pot obrir documents en obert de Google Drive/Google Docs.--Hienafant (talk) 08:57, 13 February 2019 (UTC)[reply]
  • Consdidero que és necessari disposar d'un "tauler d'anuncis" on tots els socis rebin efectivament la informació que es fa circular (l'altra és que la llegeixin), i la llista de correu acompleix bé aquesta funció. No entenc això que @TaronjaSatsuma: comenta que sigui efímera: tots els correus queden emmagatzemats i tothom que està subscrit a la llista els pot recuperar i navegar per tot l'arxiu de correus enviats. El perill que veig de transferir aquest rol de tauler d'anuncis al wiki de l'associació és que implica que els usuaris "vagin" a consultar-lo (és possible la subscripció per RSS, per exemple?), amb el conseqüent risc de pèrdua de gent pel camí, perquè implica fer accions per part de l'usuari, mentre que el correu senzillament s'ha d'obrir i llestos. --ESM (talk) 11:39, 16 February 2019 (UTC)[reply]
  • Em pregunto quin volum de membres de l'associació llegeix els correus. Ajudaria a decidir. --Pau Colominas (talk) 13:50, 22 February 2019 (UTC)[reply]
  • A mi el correu em va molt bé.--Medol (talk) 17:57, 22 February 2019 (UTC)[reply]
  • Necessari la llista de correu.--Docosong (talk) 22:01, 26 February 2019 (UTC)[reply]
  • Si com es diu en una de les preguntes següents, s'integra amb una newsletter des d'un altre servidor (per no acabar a la brossa dels qui ja hi tenen wikimedia llistes), crec que anirà prou bé. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:32, 4 March 2019 (UTC)[reply]
  • Crec que la llista està bé, ofereix un entorn asíncron relativament tranquil, permet fils de conversa i desa els arxius de tots els mails enviats (mailman és vell però fa la feina). Descartaria whatsapp i telegram; si cal un sistema de missatgeria faria un bon anàlisi d'opcions lliures i segures, un a considerar podria ser RoketChat. També descartaria GoogleDrive; no és lliure i té males pràctiques pel que fa a dades. Mal m'està dir-ho però si cal emmagatzament al núvol la cooperativa on treballo ofereix un núvol digital cooperatiu, el CommonsCloud; amb NextCloud, Discource i Phabricator. També Panga+Guifinet ofereixen un servei amb Cloudy. Hi ha opcions on escollir. Si calen sistemes per prendre decisions es podrien considerar Loomio o Discource. També es podria considerar el Decidim si cal fer propostes i avaluar-les o fer textos i fer-hi esmenes i votar-les; tot i que hi ha solucions on-wiki per fer aquestes coses i amb l'expertesa de la nostra comunitat és millor. Per mi l'experiència de combinar una llista de correu amb decisions a Loomio és força bona, però també veig que la mateixa combinació amb sistemes onwiki podrien funcionar. D'altra banda loomio es pot manejar en bona part des d'un client de correu, no cal "anar" a la web per seguir les discussions o saber si hi ha una votació. --Dvdgmz (talk) 19:51, 14 March 2019 (UTC)[reply]
  • Independentment de la solució tecnològica triada, faré un apunt arran d'una conversa amb gent d'altres àmbits de l'associacionisme. Un dels riscos amb tecnologies d'immediatesa com Telegram/Whatsapp/Signal, però també segons com s'utilitzi el mateix correu electrònic, és que alguns membres o participants d'un projecte puguin quedar despenjats de les preses de decisió que es van prenent. En aquestes circumstàncies s'imposa una cultura de rapidocràcia, que pot portar a un despenjament de membres que per circumstàncies pròpies o formes de fer no poden tenir aquests ritmes, amb la conseqüent pèrdua de diversitat, expertesa i maduresa en el projecte. Per tant, a menys que les circumstàncies necessariament ho justifiquin (que de ben segur són menys ocasions que les que volem creure), cal procurar deixar un coixí temporal en les accions de comunicació. --Toniher (talk) 11:06, 19 March 2019 (UTC)[reply]

3. Tenint en compte el creixent desús de la Taverna i el creixent ús de xarxes socials, com millorem la comunicació d’Amical amb la resta de viquipedistes que no en són membres? edit

  • Impulsant una millora tècnica de la Taverna, que fos compatible i fàcil d'utilitzar sobretot amb el telèfon mòbil.--Medol (talk) 17:58, 22 February 2019 (UTC)[reply]
  • D'acord amb en Medol, no hauríem d'abandonar el model de la Taverna, l'ús de les xarxes socials s'hauria de limitar de forma puntual.--Docosong (talk) 22:03, 26 February 2019 (UTC)[reply]
  • La Taverna funciona i funcionarà bé mentre estigui atesa (respostes ràpides). La Taverna broadcast pot funcionar simultàniament amb XS per incrementar la difusió, gràcies al seu dinamisme. La Taverna Q&A millor no dispersar-la via XS, perquè no consolida coneixement i dificulta el debat ordenat.--Amadalvarez (talk) 05:59, 12 March 2019 (UTC)[reply]
  • Tot i els punts positius de difusió i d'arribar a nous públics de les xarxes socials, també crec que sovint són un pou de procrastinació i afavoreixen actituds no constructives, que a més crec que rarament porten a una generació de més coneixement i pràctiques lliures... Que moltes de les xarxes socials siguin privatives, creïn bombolles socials, i que facin recol·lecció de les dades dels participants, no hi ajuda precisament... Per això, crec encaridament que hem de «rescatar» molta gent que està immersa en aquests entorns perquè participi en la Viquipèdia i els projectes germans. Com l'aspecte social de qualsevol projecte és quelcom ineludible, hem de potenciar la cura comunitària (respostes ràpides com dit adalt, p. ex) i la interfície (anant seguint debats com aquest) d'espais com la Taverna, les pàgines de discussió i, si s'escau, d'altres més com ara pàgines de Viquiprojectes, etc. En tot cas, per fer front això, crec que cal tenir estratègies i aproximacions mixtes... --Toniher (talk) 15:18, 15 March 2019 (UTC)[reply]
Una idea al respecte seria promoure millor les tavernes amb RSS i difusors dels nous temes contribucions a espais com Twitter o altres... --Toniher (talk) 15:20, 15 March 2019 (UTC)[reply]

4. L’IRC és un canal obsolet i les xarxes socials i aplicacions mòbils s’han imposat. Com recuperem l’espai que ocupava l’IRC com a fòrum immediat sense renunciar a la privacitat dels usuaris ni a un programari lliure integrat? edit

  • L'únic que se m'ocorre és obrir un canal de Telegram.--Hienafant (talk) 08:44, 13 February 2019 (UTC)[reply]
  • Hi ha alguna manera d'integrar millor l'IRC a mediawiki? Connectar-s'hi és una gimcana per l'usuari no iniciat, i per a editors novells o que tenen dificultats en moments puntuals pot ser un lloc magnífic on anar a buscar ajuda. Ho dic pensant en participants de viquiprojectes educatius, que sovint desestimen l'opció d'entrar al xat perquè no hi estan familiaritzats. Estic imaginant quelcom com l'enllaç que ja tenim cap al xat, que quan es cliqués ja et portés a la sala del wiki on estàs, havent iniciat sessió amb el teu nom d'usuari i amb tot a punt per xatejar. --ESM (talk) 11:44, 16 February 2019 (UTC)[reply]
@ESM: El més similar que hi ha és mw:Extension:WebChat, però em sembla que no et fa log-in automàticament. També hi ha mw:Extension:MediaWikiChat, que no és IRC però sí que utilitza el compte d'usuari del wiki automàticament. En tot cas, no sé quina flexibilitat tenim per instal·lar extensions a la Viquipèdia. --Unapersona (talk) 12:52, 16 February 2019 (UTC)[reply]
@ESM:, @Unapersona:, en altres llocs de Wikimedia he vist que comentaven sobre: https://matrix.org/ , que sembla que té també passarel·les amb IRC --Toniher (talk) 17:45, 23 February 2019 (UTC)[reply]
@Toniher: sí, el pont matrix-freenode funciona, però en la meva experiència va força lent (els missatges triguen a "travessar el pont"). Però suposo que si dirigim els usuaris directament a matrix (també els experimentats), aniria bé. Com a mínim, la interfície és més amigable. --Unapersona (talk) 19:03, 23 February 2019 (UTC)[reply]
  • Per molt que la WMF insisteixi en no obrir canals que no documentin la informació, penso que cal diferenciar entre el que són les discussions i el que és una nova reinvenció de l'IRC. Caldria un que fos totalment integrat i que fins i tot permetés desar-ne parts com a Flow. En cas que es vulguin evitar fòrums indesitjats, és tan senzill com obrir-lo només a usuaris autoconfirmats i amb un primer accés via petició a reversors o administradors. Està clar que fa comunitat i caliu i seria clau per ajudar a novells, sempre que el sistema sigui, insisteixo, integrat a la plataforma. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:32, 4 March 2019 (UTC)[reply]
  • Les diverses eines de Fedivers serien una opció? Recuperar el jabber? --Dvdgmz (talk) 19:53, 14 March 2019 (UTC)[reply]

5. Com millorem la rebuda i l’impacte de les activitats als socis i al públic general, de manera que no generem massa activitats però de poca afluència o participació? edit

  • No sé si el meu plantejament és pertinent a la pregunta... Propose tractar de col·laborar amb institucions més enllà de les GLAM i educatives, difonent idees com aquesta d'articles revisats per científics. Estic parlant de col·laborar o difondre idees com aquella davant de consellers de ciència, directors d'instituts d'investigació, etcètera. Potser siga una idea massa boja, no ho negue.--Hienafant (talk) 09:01, 13 February 2019 (UTC)[reply]
  • Jo considero que la participació és proporcional a la preparació de l'esdeveniment i la implicació de les persones que els posen en marxa. Cada mig any o cada any es podria fer una gran activitat on tothom intentés col·laborar d'alguna manera. Si no, al final, tots fem cosetes, però tampoc ho critico, ja està bé també. Són dos maneres de fer les coses.--Medol (talk) 18:01, 22 February 2019 (UTC)[reply]
  • Responent a Hienafant et puc dir que no és una proposta boja, la prova és que vaig presentar les gràfiques de consulta de la Viquièdia en català a un grup de membres de l'IEC i la resposta ha estat que s'ha organitzat una Jornada per saber-ne més. Tiputini (talk) 10:56, 15 March 2019 (UTC)[reply]

6. Amical Wikimedia actualment participa d’un lobby europeu pel coneixement lliure. Quins missatges hauria de transmetre Amical vers el públic desconeixedor de què és el coneixement lliure? Quin rol cal que Amical adopti pel que fa a la difusió i reivindicació d’aquest concepte en el món municipal, associatiu i governamental? edit

  • Potser "vendre" el coneixement lliure com a facilitador del progrés científic i com a instrument de vigilància del poder, precisament pel seu caràcter lliure, podria ser un enfocament per aquest missatge que hauríeu de transmetre.--Hienafant (talk) 08:55, 13 February 2019 (UTC)[reply]
  • Fins ara el lobby ens ha permès teixir una aliança de Wikimedia a Europa, però tot i així sembla que podria no ser suficient. Caldria que addoptéssim un rol de major nivell per un posicionament més formal i generador de discurs, la qual cosa requereix més community awareness i que com a associació sapiguem de què estem parlant i apretar les formacions polítiques. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:32, 4 March 2019 (UTC)[reply]
  • Entenc que és difícil seguir i participar l'activitat del lobby, potser cal trobar com algú pot fer la tasca de facilitador. Però veig que es necessari davant les amenaces i reptes que hi ha. També penso que s'hauria de traduir això a l'escala local. El que han fet apoderamentdigital.cat començant per les 47 mesures i amb vocació de desenvolupar recursos és un bon referent que es podria seguir també per al coneixement lliure. --Dvdgmz (talk) 19:56, 14 March 2019 (UTC)[reply]

7. Com podem mostrar les tasques fetes, les activitats i la gent involucrada a Amical als lectors de Viquipèdia d’una manera més engrescadora per a incrementar-ne el coneixement general? Veuries bé recuperar un butlletí amb certa periodicitat? edit

Penso que un butlletí quinzenal o mensual seria una bona manera per explicar breument els projectes que s'inicien, l'actualitat de l'associació, recordar actualitzar el resum mensual, potser enllaços a alguna notícia apareguda en mitjans... I podria estar obert a tothom.--Medol (talk) 13:48, 12 February 2019 (UTC)[reply]

No estic d'acord en deixar-lo obert per a editar per a tothom, però sí deixar-lo obert perquè tothom hi puga comentar-hi millores. Seguint altra idea que he comentat en altre punt, podria tindre format vídeo i alhora format escrit enllaçant a un post on estaria el butlletí. M'explique bé? --Hienafant (talk) 08:50, 13 February 2019 (UTC)[reply]

Dubto que tinguem capacitat per fer un vídeo setmanal explicant les novetats, però si fos possible, fantàstic.--Medol (talk) 12:25, 16 February 2019 (UTC)[reply]

Crec que seria molt positiu no només pels lectors sinó per tots els col·laboradors (partners) externs que són institucions. A ells també els interessa visualitzar-se. --Marcmiquel (talk) 08:33, 14 March 2019 (UTC)[reply]

8. Creus que caldria crear material en format audiovisual (vídeos, reportatges, informes periòdics) per difondre aspectes claus de la Viquipèdia en català (pilars, conflicte d’interessos, materials d’ajuda...) i d’Amical (activitats, comunitat, etc.)? edit

  • I tant! Sobretot materials d'ajuda, tot i que potser també algun petit reportatget d'activitats puntuals. Que fossin pocs però bons, per exemple un cada trimestre. I penso que caldria estudiar la possibilitat d'externalitzar-ho.--Medol (talk) 13:42, 12 February 2019 (UTC)[reply]
  • No tinc clar que puguir tenir èxit. Una enquesta recent al Twitter de la Viquipèdia apuntava en aquest sentit, de fet. En tot cas, caldria avaluar què vol la gent externa a Amical abans d'aventurar-nos a dedicar esforços en segons què. --Pau Colominas (talk) 16:21, 25 February 2019 (UTC)[reply]
  • Crec que vídeos adreçats a la gent jove a l'estil d'aquest de la Viquipèdia en gal·lès podrien ajudar molt a difondre l'eina entre la gent jove i a les escoles i instituts. Es podria demanar una partida específica per això a Wikimedia i externalitzar-ho, tal com comentava Medol. Paucabot (talk) 18:14, 27 February 2019 (UTC)[reply]
  • Els videos poden ajudar moltíssim. És una bona idea externalitzar-ho però millor seria potenciar l'aparició d'un "youtuber" viquipedista. Potser en comptes de pagar per fer videos, pagar perque es formin "youtubers" de l'associació. Veureia bé utilitzar youtube per augmentar la difusió si alhora es pengessin a una plataforma lliure com ara PeerTube. --Paputx (talk) 07:18, 14 March 2019 (UTC)[reply]
  • Seria genial. Els vídeos curts són una eina increïble per difondre idees. A la vegada tindria la virtut de posar cara a algun viquipedista i això sempre ho fa més proper. Podria ajudar a fer més coneguda la comunitat i com funciona Viquipèdia. --Marcmiquel (talk) 08:34, 14 March 2019 (UTC)[reply]
  • Podríem aprofitar per inspirar-nos vídeos que ja funcionen com per exemple el material de Wikimedia Argentina o Xile o els d'Art+Feminism- Tiputini (talk) 10:56, 15 March 2019 (UTC)[reply]

9. En ocasions, la Viquipèdia ha estat objecte de campanyes de descrèdit: com creus que cal afrontar aquestes crisis comunicatives o amenaces a l’estabilitat del projecte? Penses que fins avui s’han afrontat bé? edit

  • Penso que s'han d'afrontar difonent les dades reals de la Viquipèdia en relació a les matèries que tractin les campanyes a través de tots els canals possibles, que és el que penso que ja s'ha fet en ocasions anteriors. Evidentment, sempre es pot fer millor i quan s'elabori el pla de comunicació cal concretar exactament com es fa.--Medol (talk) 13:44, 12 February 2019 (UTC)[reply]
  • Si qui fa el descrèdit és una sola persona sense impacte, "no alimenteu els trolls". Si la campanya realment pot tenir impacte, mostrar les dades reals, com diu en Medol. Punt de vista neutral i fonts fiables! :) --Unapersona (talk) 12:56, 16 February 2019 (UTC)[reply]
  • Com fins ara, no alimentar els trols si no és absolutament impresicindible. Donar perfil baix a les notícies que tenen poca volada, i si es tracta d'un cas greu, debatre-ho a la llista i posicionar-se o atendre la premsa amb cautela i limitacions. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:32, 4 March 2019 (UTC)[reply]
  • Potser es podria generar un document d'arguments contra el descrèdit (articles acadèmics que demostren que el nivell és superior a l'enciclopèdia Britannica, temps mitjà que es tarda a revertir un acte vandàlic, eines com ORES...). Això permetria a qualsevol accedir-hi. Seria pràctic! --Marcmiquel (talk) 08:38, 14 March 2019 (UTC)[reply]

10. Quins indicadors o mesures (quantitatives o qualitatives) creus que caldria recollir per avaluar millor l’impacte comunicatiu (intern i extern) d’Amical? edit

  • Pel que fa a Amical, persones implicades d'alguna manera amb alguna activitat en l'últim any. I externament, editors actius i nous usuaris que han fet més de cinc edicions en un mes, per exemple.--Medol (talk) 18:05, 22 February 2019 (UTC)[reply]
  • Pel que fa a indicadors, és interessant els motius per interessar-se en la Viquipèdia o Amical, els motius d'edició, saber si els manuals d'ajuda són suficient, etc.--Docosong (talk) 22:08, 26 February 2019 (UTC)[reply]
  • Una enquesta anual senzilla sobre coneixement bàsic de la Viquipèdia i la tasca d'Amical permetrien comparar any rere i any i ajustar el pla comunicatiu a les mancances que trobem. També és cert que les mètriques, tot i que històricament no prioritzades, podrien contribuir molt per saber fins a qui estem arribant i les zones o àmbits de menor influència. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:12, 4 March 2019 (UTC)[reply]
  • Les mètriques específiques crec que no són massa difícils de buscar (nombre de registres, editors amb més de cinc edits, etc.). Això sí, tots els indicadors d'activitat seria bo que fossin a l'abast de la comunitat (pàgina) i Amical (llista, etc.). Tenir consciència de l'estat de difusió i impacte ajuda. --Marcmiquel (talk) 08:43, 14 March 2019 (UTC)[reply]
Retrieved from "https://meta.wikimedia.org/w/index.php?title=Amical_Wikimedia/Pla_estratègic_2019-2024/Comunicació&oldid=18948558"