Les votacions són malèfiques

(English) This is an essay. It expresses the opinions and ideas of some Wikimedians but may not have wide support. This is not policy on Meta, but it may be a policy or guideline on other Wikimedia projects. Feel free to update this page as needed, or use the discussion page to propose major changes.
Translate

català (ca) · English (en) · suomi (fi) · עברית (he) · italiano (it) · 日本語 (ja) · 한국어 (ko) · português (pt) · русский (ru) · 中文 (zh) · +/−

Altres assaigs Les votacions són malèfiques


Shortcut:
WM:PAE
WM:PIE

Les votacions són malèfiques. No cal votar-ho tot, i si ho podeu evitar, no voteu res.

En realitat, les votacions no són malèfiques per elles mateixes, però quan un intenta resumir un assaig en un titular se sol produir aquest tipus d'afirmacions simplistes i categòriques.

Les votacions dissuadeixen el consens edit

Prendre l'opció de resoldre una controvèrsia engegant un sondeig d'opinió, en lloc de la consideració acurada, l'anàlisi i síntesi dels arguments de cada part, realment desmunta el procés de resolució de controvèrsies que ha permès el wiki. La Viquipèdia no és una democràcia. Això és una fortalesa, no una debilitat. La dialèctica és un dels valors que fan que el wiki sigui especial, i encara que fer un sondeig és sovint molt més fàcil que ajudar a cada part a trobar un acord acceptable mútuament, gairebé mai és la millor solució.

Les votacions fomenten la divisió de la comunitat evitant el diàleg; els participants no interactuen amb els altres votants sinó que simplement escullen una posició. L'establiment d'un consens requereix expressar l'opinió en termes diferents a una elecció entre opcions, ampliar el raonament de fons i abordar els punts que els altres no han vist, fins que tothom arribi a una solució mútuament acceptable. Ningú no pot resoldre les objeccions no expressades o els punts no posats sobre la taula.

Efectivament, l'establiment d'un consens és molt més difícil que fer un sondeig d'opinió. Això passa en la majoria de coses que val la pena fer.

Les votacions fomenten una falsa dicotomia edit

Molt poques vegades hi ha només dues posicions possibles en un tema. La simplificació d'un tema complex amb un vot sí o no crea una falsa dicotomia. Per exemple, en una votació d'esborrat, l'opció de fusionar l'article amb un altre similar sovint és ignorada. Per ajudar a contrarestar-ho, si veieu una tercera opció o compromís que no s'ha discutit, esmenteu-la!

Les votacions fomenten els bàndols edit

Veure la llista de participants en un sondeig encoratja a la gent a afegir-s'hi. És fàcil d'afegir simplement el vostre nom, especialment si una de les parts està "guanyant" clarament. Les votacions fomenten el posicionament d'usuaris que ni tan sols haurien estat tant en contra o tant a favor. Discutir per trobar el consens requereix que els participants expressin els seus raonaments, i que llegeixin i entenguin el raonament dels altres, per veure per on es mou l'assumpte. Els sondeigs donen un retrat falsament simplificat. Per no esmentar que és difícil que un es posicioni al costat oposat dels usuaris que respecta, o en el mateix costat que els usuaris contraris.

Quan una votació és molt desequilibrada, els del costat "perdedor" se senten marginats, i els del costat "guanyador" poden sentir que el resultat els avala per fer la seva sense tenir en compte les opinions de la minoria, encara que no han resolt res.

Les votacions tampoc no són justes edit

Un dels principals problemes en fer sondeigs d'opinió és decidir quins vots compten. Òbviament, no és just que un usuari crei una munió de titelles i els utilitzi per engrandir una de les parts. Què tal si algú porta amics de fora de la Viquipèdia, que a penes han editat? Què passa amb els usuaris que només porten un dies? I els que són usuaris antics però no han llegit cap dels debats previs o malinterpreten alguns dels temes? Qui és la comunitat, i quant pes té l'opinió de cada persona? Aquestes són preguntes difícils de respondre quan es realitza un sondeig. Qualsevol mètode per corregir errors de percepció i falles en el procés portarà inevitablement a que algú se senti ofès o agreujat. En situacions en què s'encarrega a una persona o grup de persones per valorar el resultat final, es prendrà una decisió però la responsabilitat caurà sobre les seves espatlles; una tasca difícil, especialment quan triïn pel motiu que sigui no seguir estrictament els números. Quan ningú té l'autoritat final, pot ser que tothom surti pensant en alguna cosa ha sortit malament. ("Si només s'haguessin descomptat aquests vots que no haurien d'haver comptat, i els altres sí, les coses serien diferents!") I això és només pels que participen. Què hi ha dels que no voten perquè no creuen en la votació? Fins i tot en els casos que es pot definir perfectament la comunitat votant, no es pot garantir que cap sistema de votació sigui just. En les condicions habituals de certes votacions és molt possible que surti una resposta que no sigui la més satisfactòria per a tots.

El debat evita molts d'aquests problemes de recompte centrant-se en el pes dels arguments en lloc dels nombres, i deixant clar que les raons més que el recompte estricte seran més importants per determinar el resultat. Una votació té l'aparença d'estricta imparcialitat objectiva, però és probable que surti un resultat contaminat per vots compulsius, basats en malentesos, o que no sigui l'opció més acceptable per tots. No és immediat ni fàcil determinar el resultat correcte d'un debat, en comparació amb un simple recompte, però és la forma més oberta per trobar solucions de compromís que satisfacin a més gent, i disminueix la possibilitat de que alguna opció guanyi simplement perquè els seus defensors poden reunir més gent per a signar.

Les votacions són enganyoses i fomenten la confusió edit

Tal com s'ha dit abans, les votacions no són malèfiques per elles mateixes. Poden ser útils per a un indicador ràpid d'opinió. El problema és que la gent pren els resultats com un mandat per fer alguna cosa basat en els números que surten, cosa que no ho és. Es diu explícitament que la Viquipèdia no és una democràcia. És aplicable la dita que diu: "el que és correcte no sempre és popular, i el que és popular no sempre és correcte".

L'existència de sondeigs sovint fa deduir als editors, en particular els novells, que el resultat de la votació és el que importa. Per això determinats processos són propensos als abusos de comptes titella. La creença que la decisió depèn del resultat de la votació, més que no pas dels comentaris que en sorgeixin, és el que porta a que les votacions es converteixin en bèsties cada vegada més complexes, multiplicant-se els dos camps oposats en una dotzena d'opcions possibles i amb pàgines ben embolicades per a qui no hagi seguit el debat. Els votants se senten enganyats al final d'un sondeig si l'opció numèricament superior no és la que s'adopta en conseqüència. "Però va guanyar les votacions!" exclamaran i, sense adonar-se que un sondeig no és un substitut de consens, se sentiran comprensiblement malament amb la sensació que les seves veus no han estat escoltades.

Exemples edit

Vegeu també edit

Enllaços externs edit